El món és ple de porcs que voldries veure ofegats, però això no va per aquí, això és una recepta i es menja. És típica del país, i a més, està de puta mare.
- Compra peus de porc. Si la carnissera està de bon humor demana-li que te’ls parteixi en quatre trossos i que te’ls deixi nets. Si fot cara de mala folla, passa i fes-t’ho, que si no t’ho farà a desgana i t’ho farà com el puto cul.
- Cardes en una cassola ben parida a rossir una ceba tallada ben petita, una cabeça d’alls, un parell de tomàquets, herbes que trobis per casa i la mare que ens parir a tots plegats -collons, “cuina catalana” tu, ja saps de què va a hores d’ara no? Pues això-.
- Quan el vegis rossidet OJO perquè toca flamejar-ho: xorro de conyac -a la cassola!-, i amb l’encenador… ZUM. Si la lies, truca cagant llets al 112.
- Què? Carda bon olor eh? Va, ara afegeix-hi a l’assunto cullerada al canto de pebre vermell dolç i de canyella, i uns 200 grams de farina -et dic la mida perquè encara em cardaràs pasta de morter, tu-. Cobreix d’aigua, XUP-XUP, XUP-XUP i així.
- Què? Notes la faire catalana eh? Remata-ho afegint un got de moscatell a l’assunto, picada d’ametlles, pinyons i prunes, i deixes una hora llarga, vigilant no et quedi ressec. I fins que vegis que està bé.
- Si t’ho menges l’endemà, millor quedarà.
MÉS CATALÀ IMPOSSIBLE:
Jo me’n vaig fotre un tupper per endur-me a la mani del setembre, i joder, el Puigdemont casi ve a donar-te la Creu de St. Jordi.