Els musclos a la cervesa són perfectes perquè són fàcils de fer, surten per quatre duros i porten… cervesa. Que ja de per si…
- Comença per comprar uns bons musclos. No aquelles merdetes que compres de ves a saber on, eh? Uns de macos. Els portes a casa, i els neteges ben bé, que la sorra a la platja molt bé, però a la boca és una puta merda.
- Un cop nets els deixes per ai, i et centres en una ceba ben parida. La talles ben fina. Si és petita n’hi pots fotre dues i tot. Tallada, i a la cassola a enrossir.
- Un cop sigui mig transparent ja hi pots cardar els putos musclos que has comprat. Fot-li un maneio a la cassola, que quedin ben repartits.
- Carda-hi un quinto de cervesa. Tant se’n fot quina marca gastis. Sempre i quan no sigui Mahou. Ni Amstel. Ni Cruzcampo. Ni qualsevol d’aquelles xarnegades que venen allà al costat. Cervesa decent, correcte, de casa. CERVESA.
- Ho tapes, i ja veuràs com aquests malparits s’obren sols. Un cop oberts -passats 6-7 minuts, si fa no fot-, ja estarà.
- Ho serveixes amb un toc d’oli i una mica de sal gorda d’aquella, i cap a dins. DE-PUTA-MARE.
Els musclos a la cervesa no són l’única cosa que s’obren al contacte amb la birra. Quina vergonya de gent, tu.