Una recepta catalana típica d’aquest collons de país és l’espardenya amb escalivada. Ràpida de fer, saludable, amb productes de casa per tot arreu… joder, cardes una espardenya per sopar i et donen la puta Creu de Sant Jordi, fijo.
- Vés a veure el puto forner, i compra-li un pa rodó ben parit. Gros, que sigui gros, i sobretot, que sigui bo, que jo a dia d’avui no sé com collons foten el pa però no val una puta merda. Més val car que dolent.
- Un cop a casa, em cardes una escalivada -o escalibada, no sé com polles s’escriu-. Per cert, és la de dalt, la que està en català, l’altre era una dedicatòria.
- Hauràs d’haver comprat unes anxoves. A veure, si les compres de l’Escala -del poble…- la hòstia serà molt considerable, però col·laboraràs en el tema “economia de país“. Si les compres d’aquelles rares del Lidl, pues col·laboraràs en la teva butxaca. Tria. -LES PRIMERES!-
- Suca el pa amb un bon tomàquet -imagino que sabràs que hi ha tomàquets d’amanir i de sucar, oi?-, frega-hi all i ho regues amb oli del bo de veritat.
- Muntes el plat cardant capes i ja està. Això és el que té la nostra cuina: que és fàcil, joder. Ah, si tens formatge brie li cardes gratinat per sobre i ja et cauen els ous al terra.
És un plat molt català, aquest. Sobretot, el nom.
Collons, pensa que una vegada un andalús en va demanar, i pronunciant-ho li va agafar un patatús, eh?