Una d’aquelles coses a les que me l’hi han canviat el nom. Però si de tota la puta vida n’havíem dit pilotilles, joder.
- Per fotre les mandonguilles has de cardar en un bol l’all i el julivert picat, la molla de pa i la mica de llet de sempre. Barreja, amb ganes. Sí, sí, ja ho sé, a mi també em carda bastant fàstic la pastarada aquesta, però mira, si no la vols veure doncs te les compres fetes, jo què sé.
- Fot un ou al bol. ESTALVIA’T LA BROMETA TONTA. Continua remenant.
- Ara carda-hi la carn picada, de la bona bona, del Pirineu, no de les vaques que veus per les platges de les ciutats.
- Imagino que saps -igual no saps ni això…- que se’n ven de diferents tipus de carn picada. Dona-li la proporció que et peti i remena-ho tot MOLT BÉ. Però molt bé de veritat, a no sé que vulguis trobar-te un tros de pa moll a la boca -eeecs-.
- Fes boles -d’un tamany normal, golafre-, passa-les per farina o pa rallat i ja les pots fregir. Deixa-les per ai.
- Per la samfaina no hi ha més feina que cardar a l’olla aquesta que et vas fer amb els punts de la Vanguardia la puta ceba, els perbots de colors i el cony de tomàquet que hauràs haguet de rallar abans ratllat -oju, oju, OJU AMB ELS DITS TARAT-.
- Ajunta’ho tot a, una estoneta allà i ja ho tens.
Hi ha molta gent que mai mengen carn picada perquè diuen que no se n’enfien del que hi carden…tocat els ous que després fumen, veuen Cruzcampo i viuen a ciutat….molt de fiar!