Quan una botifarra d’un pam i una patata ben maca s’ajunten, passen grans coses.
- Ves i compra patates. Papates del bufet, per exemple. O unes altres. Mentre no siguin de bossa, tant se carda quines compris.
- Pela-les. Quina putada eh pelar patates? Doncs mira, t’hauràs de fotre.
- Quan hagis acabat -trobo que vas molt lent, no?-, les bulls. Ja veus que de moment no és gaire complicat.
- Mentre bullen, aprofita el temps -perquè te les miris no es faràn abans, saps?-, cardant una bona botifarra negra a fregir amb una mica d’oli. No em siguis tan monyes de treure-li la pell, eh? Res, la talles a trossos i que es vagis desfent, allà amb tot lo seu.
- A partir d’aquí, només queda que un cop les patates siguin fetes afegir-les a la varreja de botifarra, i anar-ho xafant tot amb la forquilla mentre es fregeix. Una mica a lo trinxat style.
- Li cardes un tros de pa torrat, cansalada o algo així en plan de gordo, i t’ho fots.
- ALEGRIA, A MENJAR PATATES EMMASCARADES, QUE VALE QUE FAN PUJAR EL COLESTEROL I ET MATARAN, PERÒ EL TREBALLAR TAMBÉ HO FA I CAL ANAR-HI CADA PUTO DIA!!!
I així és com es passa d’un trist plat de patata bullida, a una de les millors putes receptes que ha parit aquest país.