Una iaia que no carda croquetes del cagar-hi Sant Marc en espardenyes, ni és una iaia ni és res.
- Carda a fregir un puto parell de pits de pollastre junt amb ceba i algo de pernil en una cassola mig bona que tinguis. Fet? Doncs ara carda-ho a la picadora. Jo tinc un 1, 2, 3 d’aquells d’abans, me’l va regalar l’Antònio fot molt anys. Tu anant bé no en tens, fota’t, espavila’t a trobar-ne un per ai.
- OJU PELIGRO ARA: Carda un bon catxo de mantega en un puto cassó i quan es desfaci, fot-hi farina per crear una bona merderada. Remena amb una barilla, fot-hi ganes, sense parar, moñas. Afegeix-hi llet freda SENSE PARAR DE REMENAR, amb compte, molt de compte. No paris ni un moment, no, no, una mica de nou moscada, vinga, remena cabrit!…
- Un cop cuit hi tires la carn picada d’abans. MICA EN MICA. Compte carnús que estàs creant les putes croquetes de la iaia, t’estic cedint una recepta que a la teva puta edat ni hauries de conèixer… fes-t’hi, gaudeix-ho, remena, que no s’enganxi, sent el poder, NO PARIS, VIU EL MOMENT , FES L’AMOR AMB LA CROQUETA.
- Un cop tinguis cuita la pasta aquesta, hi cardes paper film per sobre i a directe cap a la puta nevera. Nevera que per cert, hauria de tenir més fiambreres amb croquetes i menys llaunes de Cocacola a mig obrir, cerdo dels collons!
- Quan refredin dona’ls forma de croqueta (NO DE BUNYOL, CARCAMAL, AVIAM SI LES CLASSES DE MANUALITATS VAN SORGIR ALGUN EFECTE), i ja les pots passar per farina i pa rallat. Bueno, i fregir, que sinó cagada.
Mira’ls als ulls mentre s’ho mengen… nota com se’ls eriça la pell… admira el poder de la puta croqueta de la iaia…