L’amanida de pop farà callar a tota aquella colla de cretins que asseguren que menjar verd és una puta merda, paraula.
- Comença per lo essencial: tenir un puto pop a casa. Bueno a casa, no cal que el tinguis domesticat ni res raro, vull dir que el compris. Pots comprar-lo ja preparat, o pots bullir-lo a casa i tal. I jo, què vols que t’hi digui, lo millor és que t’ls gastis una mica i el compris envasat i bo, més que res perquè que s’han de trencar les fibres, i bullir i nosé què polles més, doncs com que molta feina… Compra’l, i menys feina.
- Ara afaga uns bons tomàquets de pagès, i escalda’ls. Ja saps, aigua bullint i un moment a dins. Com quan remulles els collonets a la platja i resulta que l’aigua està molt freda, saps? Un momentet i enfora.
- Refreda’ls i pela’ls. Has vist que poc que costa? Això és per lo de l’escaldada, sóc la puta jefa. Carda’ls en un bol, va.
- En aquest mateix per cert hi fotràs pebrots de tots colors que netejaràs i tallaràs ben xics. No té massa secret més enllà de no cardar-se mal, això.
- Afegeix el pop tallat a rodanxes.
- Pareix una vinagreta -oli + vinagre + una mica de ceba i menta o alfàbrega, per exemple- i remulla-ho tot. Hi fots quatre olives maques i en principi, ja t’ho pots fotre. Ara, és una puta amanida de pop. Mentre hi hagi amanida i un puto pop al mig, carda-hi el que et peti.
És millor que el pop a la gallega? JODER, PUES ES CLAR QUE NO. Però com que RES és millor que el pop a la gallega, doncs no t’hi emprenyis massa.