L’empedrat és un plat típic de menjar en èpoques de Quaresma i totes aquestes històries i tal i qual.
Tot i que per mi com si t’ho vols fotre el dia de Nadal eh? Que ben bo que és.
- Comença per fotre el bacallà a dessalar. S’ha de tenir en remull durant un parell de dies, en els quals li aniràs canviant l’aigua. És una mica putadeta, així que valora també la opció de comprar-lo dessalat.
- Però si fas això gasta-te’ls i compra’l bo, que venen algunes merdes que haurien de quedar tots morts.
- Vinga, ara agafa pebrots de tots colors, ceba i uns tomàquets ben bonics, i amb compte de no destrossar-te els putos dits, els fas a quadrets petits.
- No molt petits, petits i prou.
- La gràcia és que es notin.
- Has bullit mai mongetes? No? DONCS MIERDA PA’ TÍ. Busca com es fa, i bull-ne. Que jo t’ho he explicat mil cops i n’estic fins la figa de repetir-me. Així estarà més atent, la propera.
- Què? Ja? Doncs carda-les amb les verdures d’abans i fot sal, oli i tota la pesca de sempre.
- Amb mimo eh? AMB MIMO.
- Que no cardeu sentiment a res, joder! Que voleu anar essent estimats pels puestos i me cago en els callos de Satanàs no sabeu ni fotre amor en una trista recepta, joder!! Va, home!!
- Barreja-hi el bacallà dessalat, remena, i emplata-ho.
- Ah! Olives negres. És molt típic posar-n’hi. Si no n’hi poses probablement sentiré vergonya de tu.
- Un bon oli a sobre i nyac, cap a dins.
L’empedrat és una recepta típica catalana.
T’ho recordo perquè un dia n’hi vaig fer a ton cosí i en veure-ho va dir “oh iaia, has fet ceviche”.
Bueno, d’això ja fa tres anys, però dubto que hagi acabat de treure’s mongetes del cul.