Si et carda mandra comprar-li la mona al teu puto fillol, sigui perquè no tens gaires calers, o perquè el nen és una mica filldeputa i no se la mereix, et deixo la recepta perquè li facis tu mateix.
- Prepara pa de pessic, i un cop fet treu-li les crostes, collons, que queden lletges. Ojo amb els dits.
- Toca fotre allò de barrejar brandy amb almívar. Es tracta de donar-li un toc, no d’agafar una merda com un piano, així que no et passis amb el mam. Barreja-ho amb ganes.
- Talla el puto pastís pel mig, i amb això el pintes per dalt, per baix i per tot arreu. Fot-hi també melmelada arreu. De la que et surti dels ous.
- Com portes el tema de fotre iema pastissera? Em sembla que te’n vaig ensenyar un dia. No sé, no me’n recordo. Passa per aquí si no ho trobes. O per aquí. Ho has de cobrir tot. Tot el puto rato tapant amb l’espàtula, ja veus tu, més que una mona de Pasqua sembla que enguixis parets.
- Temps per la fruita confitada. És molt important que n’hi hagi perquè els nens no la suporten i sempre se la deixen. Un dia de la mona sense piles de fruita a la puta basura no és un dia de la mona autèntic. Ho has de repartir bé, perquè tothom es putegi.
- I ara AMB SUMO CUIDADO pintes el tema amb gelatina. A mi em fa una mica de fàstic, semblen mocs, però és lo que hi ha.
- Ja només queda la puta collonada de anar enganxant les ametlletes torrades dels collons. A mi em toca molt la figa, sempre li feia fer a l’Antònio.
I ja està. Li cardes a sobre un pollet, un ou de xocolata, plomes de colorins, una puta figuereta deformada del Messi o un puto cagarro de pastor alemán; depenent de lo que el nen es qüestió es mereixi, i li portes a casa.