L’Indiana Jones es va passar la vida buscant el Sant Grial, quan l’arròs amb gambes és molt més de puta mare
- Compra gambes. Sí, és una putada perquè valen un colló, però també val un colló passar per l’AP7 i ho gaudeixies molt menys. Un cop les tinguis, les salteges en un oli ben parit.
- T’arriba per comprar algo de sípia? Si és sí, fes el mateix que amb les gambes- NO? Pues mira, et fots.
- Carda a sofregir ceba i picada i alls en una paella. I en acabat, una mica de tomàquet rallat. És important remarcar que això no vol pressa, i que de tenir pressa quedarà un arròs de puta pena. Ah, La melsa de la sípia no hi sobra gens.
- Vinga, carda-hi l’arròs. Una saltejada ràpida, i en acabat, un bon brou de peix. Que aviam, que si no tens brou i ho has de parir amb aigua també queda bé eh? No tant, però quedar, queda. Sempre i quan li cardis la sal i tal, està clar.
- Ara què fotrem, aviam… ah, sí. Afegir el marisc aquell d’abans. Sí, ara és quan t’animes i hi cardes cloïsses i tal, però EI, ESTEM CARDANT UN ARRÒS AMB GAMBES. Una cosa és fotre-hi quatre trossos de sípia, i l’altra, parir una puta paella complerta.
- I res, que quan hagin passat els 15, 20 minuts de rigor, ho paris, ho deixis reposar, i t’ho cardis ben de gust.
No m’estranya que fotis aquesta cara de pena, amb la de temps que feia que no menjaves una bona cigala.