Els fideus a la cassola són un puto plat que no hauria de ser difícil ni tan sols per algú com tu. És la segona vegada que t’explico com fer-los.
- Agafa una puta cassola i carda-li a dins uns trossos de costella tallada a trossos petits. Oju no et cardis mal tallant-los, cafre. Es tracta, per cert, de que es rossegin una mica, no de que es cremin. Al lloro.
- Un cop fets els treus i, allà mateix, en aquell oli, fots un collons de sofregit. Hi tires pebrots i tomàquet i ceba i tal i cual, ja ho saps. Si vols el tomàquet el tires de llauna, no t’hi matis que total segur que t’ho menjaràs SOL… -no et deixis el pebre vermell, ignorant!-
- Sofregit fet? Carda-li a costella i al cap d’un moment, els putos fideus. No siguis tarugo, no els hi cardis d’aquells tan prims de cabell d’àngel, que prims no valen una puta merda.
- Ara li cardes caldo. Les iaies preparem el brou apart, com que no en teniu ni puta idea de res i ja no hi ha valors segur que també el comprareu de pot. Pues es igual, pues cardeu-li de pot. A tomar pel cul les receptes tradicionals catalanes… mare meva. Acabareu amb aquest país.
- Ho deixeu un puto quart d’hora o vint minuts el tema fent xupxup.
- Com saber si està ?Doncs un ho sap per la pinta. Quan foti pinta d’estar acabat és que el plat de fideus a la cassola estarà preparat. Això sembla una peragrullada, però així de dura és la cuina. Perquè… perquè no és tant difícil veure si els fideus estàn crus me cago en déu!! És la única puta cosa que has posat a la cassola que canvia de textura!!
- Si s’et menja el suc, afegeix-hi aigua. Secs no són tan bons. Que redueixi una mica val, però que no quedin secs. Ah, i que no sembli que estem fotent una puta sopa de fideus.
- I bé, si no t’has perdut ja està. Deixes que es refredin els fideus, t’ho menges i a cagar-ho de gust.
Demanar matrimoni a algú amb un anillaco de diamants està molt bé, però a casa som més de fer-ho convidant a l’altre a fotre’s uns bons fideus a la cassola.