No és per res, però que algú necessiti una puta recepta per preparar una trista amanida de llenties hauria de ser delicte.
- L’execució de l’amanida de llenties sense tenir llenties és força complicada. Per cert,. t’agrairia que no les compressis de pot, però ja he perdut tota fe i esperança en tu, així que…
- Sigui lo que sigui que has fotut, carda-ho en una safata mitjanament maca, i hi afegeixes, si fa no fot: ceba, tomàquets -d’amanir, no de sucs carallot!-, pebrot… no sé… olives… pastanaga.. pepino?… pfff, joder lo que et peti, vaja.
- Ah! Anxoves! Carda-hi anxoves, que jo ho faig i queda molt bé, i SI JO HO POSO PUES TU TAMBÉ.
- Ets un puto grodo? Doncs carda-hi beicon. Jo què sé, lo que vulguis, cony.
- Ho remenes tot ben bé, li cardes un raig d’oli ben parit -no qualsevol merda d’oli, eh?-, i ja estaria.
Per algun sorprenent secret culinari, si en comptes de cardar-hi llenties i fotessis cigrons, el plat seria igualment comestible, però en aquest cas es diria d’una altra manera.