Conjuga el verb: jo trobo bolets, tu busques bolets, ell busca bolets. Nosaltres busquem bolets, vosaltres busqueu bolets, ells es perden a la muntanya i acaben sent rescatats per un puto helicòpter dels Mossos. 5 consells per no acabar com els últims.
- La muntanya no és el puto Parc Güell, ojo perquè aquí t’hi pots perdre. Planifica on polles penses anar, joder, compra’t un mapa o algo. I no hi vagis sol, per més que et costi trobar algú que vulgui fer coses amb tu.
- Ja sé que has anat de rebaixes a rebentar-te els quatre duros que et quedaven al banc, però hòstia tu, deixa els putos talons per quan vagis de juerga. Carda’t un calçat ben parit, I TAPA’T UNA MICA COLLONS, que al bosc hi carda rasca.
- Porta algo de menjar. Com que ets tant pallús que t’hi acabaras perdent, almenys porta alguna merda per picar mentre et vénen a recollir. Res de sushis, ni makis ni mariconades per l’estil eh? Bocates de truita de mongetes o així. Algo que alimenti, joder. I OJO AMB ELS PAPERS DELS COLLONS EH? SI ELS CARDES AL TERRA TE LA TALLO.
- Ojo amb el què agafes. Tinc tanta confiança en que trobis algo, que he titulat això “anireu a buscar bolets…”. Ni “a caçar”, ni “a trobar”. Perquè feina et durà veure algo a tu, empanat. Però bueno, que si de puta casualitat en trobéssis algun, pues que demanis consell a algun vell abans de cardar-lo a la puta paella.PUNT EXTRA: Quan arribi el moment d’admetre que l’has cagat i que vas més perdut que en un pop en un garatge de camions, pues no sé, que truquis al 112.
I amb això vull dir: si no saps anar pels puestos, no hi vagis. Compra els bolets al mercat i no toquis els collons als bombers, que prou feina tenen.