Si les haguéssim de definir de manera ràpida i breu, ho faria diem que HÒOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOSTIA SANTA QUE COLLONUDES SÓN LES PUTES CROQUETES AQUESTES!!!!1!!
- En una paella d’aquelles ronyoses que tens, sofregeix uns quants alls i una mica de ceba. Fes-ho amb mantega, no amb oli.
- Quan tingui color, m’hi cardes el bacallà dessalat. Ojo que si no és dessalat et quedarà salat com els mocs del capitàn Pescanova. Si et fa mandra fotre lo de l’aigua, et compres ja fet, que duu menys feina. I OJO TAMBÉ QUE NO DUGUI AIGUA, COLLONS.
- Carda-hi una enfarinada, i remena. No volem grumolls. Els putos grumolls, al Colacao.
- Afegeixes mig litro de crema de llet i mig de llet normal -res de mariconades semi-, i que cogui 10 minuts. OJO AL TEMA NO HO CREMIS.
- Quan això ja sigui una pasterada merdosa, li cardes un cop de túrmix -jo ho faig amb la forquilla perquè A DIFERÈNCIA DE TU ESTIMO LA PUTA CUINA-. S’ha de lligar. I BÉ. Cosa que fa anys que no fots.
- Quan refredi, només queda fotre la forma típica de les croquetes; passar-les per farina, ou i pa rallat; fregir-les, fotre-se-les a la boca…. I PLORAR.
T’has preguntat mai d’on venim i on anem? Jo no. Jo només em pregunto perquè no faig croquetes de bacallà més sovint.
