Bueno, els músics famosos es fan un altre tipus de postres, però com que aquesta web la poden estar llegint menors, doncs només parlaré de les postres de músic normals.
- Encara que soni a impossible, per fotre això necessitaràs pinyons. Sí, ja sé que un 90% dels músics no se’ls poden permetre perquè no tene un puto duro, però el tema va així. En necessites. I no només pinyons! També et calen anous, avellanes, figa seca, panses i demés fruits secs que t’agradi trobar a taula -de fet, els pinyons són opcionals també, però a m’hi agraden, i com la web és meva…-.
- Ara ho col∙loques tot en un plat petit, i hi deixes espai al mig del plat on hi càpiga un porronet, un got de xupito, o la típica copa de conyac -aquella que portava aquell collons de ralla vermella tan típica i quiscosa-.
- I… serveix un bon trago de moscatell. El moscatell és, part de la Santíssima Trinitat del beuratge licoresc català, junt amb la ratafia i l’aigua del Carme, per si no ho sabies. Tot bon català n’ha de tenir sempre una ampolla a casa. Si no, a la foguera. Avisat estàs.
- Ah, bueno, i que ja està, que a tomar pel cul, que ja veus fotre unes postres de músics és de fàcil de collons.
Aquesta cosa tan típica d’abans i tan desconeguda pels brètols d’avui en dia és la que un treu quan no ha pensat en fotre postres. Treus les quatre merdes seques que tenies al rebost, i com que amb la castanya que fot el moscatell ni Cristo se n’entera que estan més passades que la Lloll Beltràn, triomfes com una puta reina. LA CUINA, COM LA MÚSICA VOL CINTURA!