La lassanya no només agrada al gat taronja aquell. Agrada a tothom qui té criteri
Sopar lassanya o sopar cols de Brusel·les pot ben ser el motiu perquè hi ha una frase que assegura que els gordos són més feliços.
- Vinga, al lio comencem ja que duu feina fer-ne: agafa una puta cassola, fot-li un bon raig d’oli i posa a sofregir ceba i pastanaga tallada ben xica.
- Un cop hagi agafat color, hi afegeixes la cran picada -de la que prefereixis, tot i que el porc és més barato que la vedella i queda bo igual-.
- Ara hi fots un bon tanto de vi – vi del barato, pallús!!-, i el puto tomàquet. Que faci xup-xup. -Eh! No t’oblidis de la sal i aquestes merdes, collons-.
- Has comprat plaques de lassanya no, inútil? O penses fer lassanya amb les putes rajoles de la cuina!? Doncs va, a bullir-les el temps que marca el paquet, no sigui que lesdesfacis.
- I un cop hagi acabat de bullir, toca refredar-les sota l’aixeta.
- Saps fer beixamel? No? Doncs et compres el puto llibre que vaig parir, que posa com fer-la.
- Va, va, va, espavila, que ara ve el muntatge: en una safata grossa, poses beixamel al cul, base de pasta a sobre. i la bolonyesa que hem parit al punt 1.
- Seguim: una capa de permesà, tornar a posar pasta de lassanya… i anar fent així fins que te’n cansis.
- Això sí, l’última es fa de formatge, perquè queda una darrera cosa: gratinar-la.
- QUÈ PUTA BALLENA, ET PLOREN ELS ULLS, OI? ENHORABONA!
T’hi has fixat en que les models de passarel·la carden totes una cara de cul que no s’aguanta? Això és perquè la última lassanya que es van cascar va ser abans de fotre la primera comunió.