“Olailà la castanyera la castanyera, Olailà la castanyera se’n va al mercat” ens demostra que la molt farsant comprava les castanyes ja fetes i després les revenia, de manera que l’únic que feia era subcontractar a tercers i inflar-ne els preus. LLADRE!
- Per evitar que la castanyera farsant continuï cardant-te els calers, una bona opció és ser tu qui es faci les castanyes. Busca un lloc on n’hi hagin, i recull-ne les que puguis. -Una pista, les castanyes no surten dels pins, talòs-.
- Ara, un cop a casa, agafa-les una a una, i els fots un tall del cap al cul. Això és molt important, és perquè no petin. Recordes la cançó del “Marrameu torra-castanyes a la voreta del foc, ja n’hi peta una als morros, ja teniu Marrameu mort“? JODER, MORT! ÉS MORT! ME CAGO EN LA PUTA, QUINA TRAGÈDIA! QUINA MERDA DE VIDA! ELL NOMÉS VOLIA MENJAR UNES CASTANYES HÒSTIA!! I MIRA’L ARA, MORT AL TERRA, AMB EL CAP REBENTAT PER UNA PUTA CASTANYA! Obre-les bé o seràs el següent.
- I ara toca la part més cabrona: cardar forats a una paella. No agafis la més cara, agafa’n una de merdosa i li cardes forats amb un taladro o algo -no sé, a mi m’ho feia l’Antònio-. Si no, te’n compres una, consumista dels collons!
- Res, les hi cardes dintre i fins que estiguin torrades -NO NEGRES-.
Llavors ja només queda el meravellós espectacle de veure com els putos cucs es destrossen la vetllada al trobar-te’n un a la boca. Bon profit.