Quan tastes la meva recepta de fideuà et cauen els ous al terra, em surt collonuda.
L’Antònio se’m tornava locu. T’ensenyo a fer una bona fideuà perquè tu tornis locu al teu Antònio de turno i facis que el món sigui una mica menys trist.
- Començo dient-te que necessites una paella de veritat, no aquestes merdes que tens tu amb mànecs llargs. Allò, per les salsitxes. Una d’aquelles de sempre, de les que porten orelles.
- Fot-li un raig d’oli del bo, i com que li volem donar gust, li afegeixes un all pelat, ben bé al mig al mig. Quan se t’hagi daurat, l’all el fots a la puta basura. L’has d’utilitzar com a benefici propi, explotar-lo, usar-lo, i desferte’n. Sent-te com l’amo de Gloovo.
- Ara posa-hi els putos fideus a rostir. Dona-li voltes amb una mica de garbo o alguns et quedaran sense fer. Aquest pas és important, perquè sinó queden torrats després la fideuà no val una puta merda.
- Un cop estiguin rossos, els cardes a escórrer amb paper de cuina per ai.
Ara, el sofregit
- És l moment de fer-hi un sofregit, la collonada aquella de la ceba i el tomàquet tallat. També sal i si vols, un punt de sucre. OJU, SUCRE SÍ, SACARINA NO, s-u-c-r-e. I temps i paciència, eh? No vulguis córrer.
- Per últim ja només queda fotre-hi sèpia a catxos i llagostins o musclos o lo que puguis pagar-te una bona estona. HI poses un raig de vi blanc.
- Un cop estiguit fet hi tires els putos fideus d’abans -els rostits, capullo-. Bull-ho amb el caldo que tens a la puta nevera fins que ho xupi tot. Si no en tens, aquí n’aprendràs a fer.
- Posa-ho uns minuts al forn i veruàs com se’t fotràn la fideuà trempa, PERÒ VIGILA NO LA CREMIS, TARUGO.
Si segueixes l’enllaç aprendràs a fer el puto allioli casolà, que anant bé el compres pot i això m’indigna.