“No t’hi matis, fes quatre truites i algo de piqui-piqui i punto“. Piqui pollas. Res, això porta molta feina. Per quan un té convidats, les fajitas són un invent collonut.
- Tu te’n vas al súper i compres les bases. Sí, les podries fer tu, però joder quina mandra, no? Res, compra-les i segueix les instruccions. Oju no et cremis, lerdo.
- Comença a parir el relleno. Pots fotre una mica el que et roti, però l’habitual són tires de pollastre fregit. N’agafes un pit, el filatejes i el vas fregint, tallat petit. I ho cardes en un bol maco, de mudar, dels d’Ikea.
- I les putes verdures a tires: pebrots -de tots colors collons, que faci goig-, ceba, tomàquet… i si n’hi vols cardar alguna més, pues tu mateix, que total t’ho fotràs tu. Fots cada cosa a un cony de bol, i a la taula tot plegat.
- Es tracta de que cadscú s’agafi el que els surti dels collons, així que fins aquí la feina.
- Per anar bé, combina-ho amb nachos, guacamole i tequila.
Com et dic, cadascú agafa una mica de cada cosa i s’hi fot un canaló. Ojo als gordos, intentem que tanquin… si tens molta gana te’n menges més d’un, però no em siguis buitre de passar-te amb el fato. Mica en mica. Ansiós.