Ets un puto tarugo a la cuina? Tranquil, tu també pots cuinar -ni que siguin uns putos espaguetis-!
- Agafa un olla ben parida i omple-la amb aigua. Li cardes una fulla de llorer, sal, un toc d’oli, i a bullir. Carda-hi llavors els putos espaguetis -el temps que marqui el paquet que per algo hi és, tu-.
- Mentre se’t fan, fots en una paella amb oli uns alls laminats a fregir a foc lent. Amb compte de fer-te maPERÒ QUE VAGIS AMB CUIDADO TALLANT-LOS, COLLONS, QUE ET QUEDARÀS SENSE DITS! NO ETS UNA PUTA SARGANTANA!! Però què cony et vas fotre ahir!? Va, carai, compte quan agafem ganivets…
- A mi m’agrada posar-hi bitxo en aquest moment. Si vols posar-ne, ara és quan toca. Si ets una mica maricón i no n’hi vols, pues no ho facis.
- Escorra la pasta pasta un cop estigui feta, i la cardes junt amb els allets -i el bitxo?-, que ara ja tenen aquell color de puta mare. -“Color de puta mare” és quan són de color daurat, no de color negre-.
- Salteja’ls bé un rato, fins que queixin una mica cruixents; inunda’ls de formatge -parmesà, millor-, i llestos.
És tant fàcil el podríem definir com a “plat de selecció natural“.