Els putos cocarrois són tant bons, que milers de joves anglesos invadeixen l’illa cada estiu per poder menjar-ne.
- Comença un parell de manat de bledes, i les fots a escórrer. Agafes aquesta pastarada immunda, i la barreges amb porros -verdura!- tallada ben xica, ceba, panses, pinyons -si te’ls pots pagar- i alguna collonada més que hi vulguis fotre. Remena bé, i no deixis grumolls, collons. Xafa amb ganes, monyas. Ah, i no t’oblidis de la sal, el pebre, i les hòsties aquestes.
- Per fer lo de fora has de fotre en un bol un quart de farina, una mica de llard, una cullerada d’oli… i em sembla que ja està, i remenar fins a fotre’ns una pasta. Ah, aigua, aigua també collons, que si no no podràs treballar-ho, és veritat.
- Bueno, el fet és que has de fotre boles, xafar-les per fer-ne com una puta base de pizza normal, i fotre una espècie de la calzone amb la verdura al mig. I ja està. I bueno, si tens collons fer l’acabat típic, però costa uns collons i no en sabràs.
- I ho fots al forn 20 minuts i a tomar pel cul, ja està.”Joder iaia, això sembla una puta calzone normal”… Bueno, i si ho és, què? Oi que ells n’hi diuen així? Pues ho respectes, collons, que els mallorquins també tenen dret a tenir plats autòctons. Ni que siguin així.