Menjar sobres mai havia estat tan de puta mare!
- Comença pel rostit. Això significa, fot en una olla ben grossa amb un raig d’oli: 4 cuixes de pollastre, un parell de botifarres, cansalada, carn magre, pernil i quatre hòsties més, ceba, alguna herba, un raig de vi blanc… i a fer-se. Ho hauràs de cobrir d’aigua, en una estona, i tenir-ho allà la hòstia de rato. Fins que sembli que ja està per menjar.
- AH, LA MÀGIA DELS CANELONS! Creus que ja tens tiberi, però… i una merda! Toca esperar que refredi, i treure tooots els putos ossos de la carn. No en pot quedar ni un. Au, paciència.
- Si sobra algo de carn de l’escudella ho pots afegir a la safata. Aquesta seria l’essència dels canelons de Sant Esteve, el menjar sobres.
- Toca triturar-ho. El cal una picadora de carn. Sí, aquesta també és la màgia d’aquests putos canelons, si no tens picadora de carn, cagada. Va, te la compres, i ho piques tot. Et quedarà la mà feta un Cristo, ànims.
- Ja tens els xurritos aquests? Fot una beixamel, i ho barreges. Fins que tingui consistència de lo dels canalons, òbviament.
- LA PASTA: compra-la. Bull-la. Estén-la sobre .la taula. I dedica’t a fotre la collonada aquella de anar-la farcint amb el relleno que has parit fa un moment. Dóna molt pel cul, així que millor si t’ajuden.
- Què? Fins els ous ja? DONCS ARA ET TOCA FOTRE UNA ALTRA BEIXAMEL. Ves per on, la màgia del Nadal no era que un tronc cagués joguines, sinó que els canalons que acabaràs cagant al cap de 10 minuts portin mil hores de feina.
- Imagino que ja la tens feta. Doncs ala, carda els canelons en safates, i cobreix-los amb ella. Hi fots trossos de mantega i formatge per sobre…
- …. i a gratinar. Si els cremes ara, és possible que vulguis tallar-te les venes, així que al lloro.
El pas 10 és el millor: És fer-los i que l’imbècil de torn et digui que ell és vegetarià.