He tardat mig any, però ha arribat el moment: t’ensenyaré com es fan els putos canalons tradicionals. Això sí, no entraré molt en detalls perquè és una collonada bastant grossa.
- Has d’anar a la carnisseria i comprar una mica de tot. No sé, botifarra crua, cansalada, un pollastre, fetges, pernil… ehm… coses del porc… no sé, la hòstia de coses, depèn dels calers que tinguis. Contra més, pues millor.
- Això ho has de cardar a rostir, així com sempre: amb vinet, i llorer i aquestes hòsties. Pum-pum-pum, que quedi bo, com si t’ho volessis fotre ja així. També hi fots quatre verdures i tal.
- Ara quan ho tinguis doncs toca la collonada de treure els ossos i tot això, i agafar la carn i passar-la per la màquina. Que si no en tens pues merda, perquè ja em diràs com ho fotràs.
- Vale, ara fots una beixamel -al llibre surt la puta recepta- i bueno, pues ho remenes amb la carn fent una pasterada merdosa típica.
- Estires a la taula el cony de pasta de canalons -un cop bullida, carcamal!!- i hi fots els xurritos que has fet amb les mans.
- Pim-pam-pum, els cardes en un colons de safata, ho cobreixes amb més beixamel, i formatge i mantega i tal i cual, i ho gratines.
I tot això només et durà TRES PUTOS DIES. No en sèrio, compra-te’ls fets joder, que fer-los és una putada molt grossa.