Cada dia és un bon dia per recordar les atrocitats que el pa amb tomàquet jornada rere jornada. Evitem-les amb aquests manaments:
- Espatxurraràs el tomàquet contra el pa. Res de pintar-lo amb un pinzell com si fós una puta paret.
- Faràs servir, com mana la tradició, pa una mica ressec, que per algo els catalans som tan morts de gana que hem fet d’una tècnica de supervivència la nostra recepta més coneguda.
- Utilitzaràs només oli d’oliva del país, evitant cardar-li per tant olis de girasol, de cotxe, o el pijor de tots: la La Española.
- Fregaràs all contra l’asunto, quan en facis torrades. Que la gent fuig de tu per la cara, no per l’alè.
- Menjaràs sempre més pa que embotit. Que aquí de tontos no n’hi ha gaires.
- Obligaràs a menjar-ne als vistants estrangers que et vinguin a visitar. Si és que encara et visita algú, a tu.
- El defensaràs a mort, per més que sàpigues que aviam, comparat amb una bona vedella amb bolets, pues és una puta merda.
- Li fotràs la fusta pel cul a qualsevol “ciutadà del món” que et digui que no li suquis, que “les pepitas li fan fàstic”, i/o que l’anomeni “pamtumata”.
- Faràs servir pa de pagès, i no putes baguettes de merda ideades per gavatxos ensumaaixelles d’aquells. El pa, com els tractors: grossos i dels d’antes.
- Cremaràs la casa el cotxe i els ous a qualsevol que t’en presenti un d’aquells amb rodonaxes de tomàquet a “mode de”.