La cuina catalana és molt rica, no com tu. T’ho demostro amb un postre nostrat: la crema catalana.
- Bull llet en un algun cony de cassó que tinguis. No li cardis tota, tres quarts del pot o així. I un catxo de pela de llimona. I també canyella. Tot, va.
- ARA OJU que això és lo que toca més els collons de la recepta: separar els rovells de les clares. Això és una merda molt gran. Es fa obrint un puto ou pel mig, i passant l’ou de banda a banda amb una closca a cada mà, fent que el moquet de la clara caigui pel mig… aino sé si sé explicar-ho bé, joder, saps què vull dir oi?… algo aixís, mira:
QUÈ!!? NO SÓC DIBUIXANT JO, QUÈ ESPERES? - Ara remena-ho. Mentre li cardes canya, tira la llet que et sobrava -no l’hauràs tirat tota abans oi, tarugo?- i remena amb cuidado. Fot-hi sucre i el collons de la Maizena aquella que et va sobrar del pa de pessic. Hi ha qui li carda colorant, però és una parida, ja queda bé sense.
- Barreja la llet calenta i la puta potinga aquesta -COLADA, QUE SEGUR QUE HI HAS CARDAT UN TROS DE CLOSCA, INÚTIL- i ho fots a foc MOLT lent.
- Ara paper film i a la nevera.
COM CREMAR LA CREMA?
Amb un estri de cremar que no en tinc ni puta idea de com es diu… cremador, suposo. Jo en tinc un que em vaig endur d’un lloc que treballava fot molt temps, però sé ni com collons es diu ni on ho deuen vendre. Potser en tinguin a cal ferrer, jo què sé. Espavila’t.