Diuen que la millor tarta tatín sempre és la fa un mateix. Però bueno, també diuen que a quién madruga Dios le ayuda, i a mi encara ha de ser el dia que el puta em dongui un cop de mà.
- No pots fotre una tarta tatin sense pomes. Així que compra’n. No em sé les putes marques que tenen, la veritat. Jo les compro verdes. I barates. I d’aquí. Perquè jo sóc de comprar les coses del país.
- Bueno, talla-les a trossos, i treu-les-hi el cor. No et faci pena, no tenen sentiments, i si en tenen, segur que són sentiments malvats. Putes pomes. Si no fóssiu tant gustoses…
- Carda-les en una paella o en un pot a coure, amb 100 grams de sucre i una mica més de mantega. Molt sa tot per la part dels ous. Tres quarts.
- Fot caramel. T’he explicat 3000 cops com es fot, busca-ho, collons.
- Fots el caramel al cul d’algun motllo, les putes pomes aquelles que estaves parint a sobre, i cobreixes de nou amb més caramel. Què? Ve gana eh, puto gordo? No deixis espai, ben apretat, tot.
- Quan estigui fred, hi fots una capa final de pasta brisa –que si no saps fer, t’explico aquí-, i al forn. Mitja hora a mitja temperatura. Bueno mitja, a 200 graus.
“Oh, doncs la meva mare la feia diferent i li queda boníssima, iaia”. PUES MIRA HAVER-LI DEMANAT A ELLA LA RECEPTA, A MI QUÈ COLLONS M’EXPLIQUES