Vols menjar com un rei, però no tens un puto duro? Tranquil, que t’ensenyo a aprofitar al màxim un tros de peix: fotent carpaccio de bacallà.
- Per començar toca la merda de sempre: dessalar el puto bacallà. Ja te n’he ensenyat altres vegades, busca una mica, joder. O si no, també podries comprar-lo dessalat i estalviar-te feina, tu tries.
- El fet és que l’has d’escórrer i posar-lo ben matxucat en paper de film. Apretant amb ganes, eh? Va, fot-li, amb il·lusió collons! Que quedi una mica com aquells pantalons que et van dues talles petites, saps? Aquells que quan te’ls poses sembles un llom embutxat amb potes.
- Fet? Doncs va, al congelador. Així serà més fàcil tallar-lo fi.
- Quan estigui fred, però sense acabar de congelar del tot, ho desemboliques i amb CUIDADO DE NO TALLAR-TE ELS PUTOS GREPS, en fas tires el més primes possible.
- HE DIT TALLS FINS!! QUE NO ESTEM TALLANT FUET, CAGOENCOLLONS! PRIMS!
- El fots en un plat que es vagi descongelant, i ja ho podràs amanir. Carda-hi quatre rodanxes de tomàquet, quatre fulles de rúcula i quatre olives negres, oli del bo, i a poder ser un segon que atipi, perquè això està molt bé però et fotràs de gana si no ho acompanyes amb algo.
Aaaaiii el carpaccio, que bo que és i com dissimula que no tens calés per fotre’t un tros de bacallà sencer!