Fotre escamarlans a la planxa no és dificil. És que és difícil pagar-los, però fer-los, el que és fer-los, no ho és pas.
- Una peixetaria és un lloc on no només venen peixos. També venen crustacis varis, com és el cas dels escamarlans. Acosta’t-hi, i compra’n uns quants. També en diuen cigales. Compte amb què et trobes, però.
- Ara, un cop siguis a casa i hagis fet neta la cuina aquesta pullosa que tens, comença a cardar una bona picada d’all i julivert. No té massa secret fer-ho, així que imagino que te’n sortiràs.
- ME CAGOENDÉU COM POT SER QUE NO SÀPIGUES NI CARDAR UNA PUTA PICADA!!!? AGAFA EL MORTER I GUARDA LA PUTA MERDA DE TÚRMIX, COLLONS!!! I MICA EN MICA, CAGONDENA!
- Ains. Va, un toc de la picada a la paella. I que s’escalfi, aquesta.
- Fot la cigala a la paella.
- AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAHAHHAHAHA. Ho has fet!!! HO HAS FET!!!! HAHAHAHHAHA!!! Va, vés a buscar Aloe Vera i quan estiguis amb la cuca recuperada posa LES CIGALES QUE T’HAVIA COMENTAT!
- Deix-les una estona, passa-hi picada per sobre, i quan estiguin llestes, estaràs llest per gaudir de la gràcia dels escamarlans a la planxa -escamarlanos, en castellà-: tirar-te tres putes hores per pelar-los, i veure que al final tot l’esforç tampoc val massa la pena
Que dius, són els crustacis més bons, els escamarlans? Doncs no. Que és un bon plat per picar mentre mires el puto futbol, o per cardar en un tupper i anar de concerts? Pues tampoc. Ara, té l’avantatge que, a diferència de les gambes de Palamós, no t’obliguen a buscar-te un avalador cada cop que en vols fer.