Ni puta idea de com es diuen en català, tu. Només sé que això agradava molt a les monges. I a les monges només els agrada lo que porta un Cristo al mig, o lo que torra dissimuladament.
Actualització: Gràcies als vostres comentaris, hem sabut que en diuen Croquetes o Torradetes de Santa Teresa. Sou de puta mare, però jo en seguiré dient putes torrijes, cagondeu.
- T’agradarà saber que avui començarem reciclant aquell puto tros de pa sec que dóna voltes per la cuina des de fot una setmana. Jo no sé què posen al pa avui en dia, però el compres acabat de fer, i quatre hores després ja necessites una llicència d’armes per tocar-lo. Bueno, talla’l a trossos petits, va.
- Carda a escalfar un got de moscatell. També es podria fer servir vi dolç, però ahir a la tarda va venir la Conxita a jugar a cartes i amb la broma ens van cascar l’ampolla. Bueno, que em despisto. Tu mateix.
- Un cop sigui calent no bullit, hi dissols tres cullerades de sucre, i esperes a que es refredi. Serà llavors quan hi afegiràs mig litre de llet.
- Empapa les torrades de pa amb aquesta barreja rara que has parit. Sí, el pa moll fot bastanta mania, però pitjor ho tenen els llauners i no es queixen tant.
- Ara cal que deixin l’excés de suc fes servir un paper absorvent, empanat!, i fer com faries amb un puto tall arrebossat normal: passar-ho per ou, i fregir-ho en oli roent del barato.
- Espolvoreja-hi canyella i sucre glass per sobre…
- … i torna a fregir! En aquest cas, en una barreja de mel -poca- amb aigua -molta-. I a menjar torrijas com si fóssis Maria Asunción de Todos los Santos.
Com pots comprovar les putes torrijas porten una feinada de collons, Però què esperes, és menjar de monges, apart de resar quatre parenostres no tenen més a fotre en tot el dia.