Hi ha moltes maneres de ser un borratxo. Des de fotre’s els cartons de Don Simón de tres en tres, fins a buscar qualsevol excusa per cardar alcohol a les coses que ja són bones de per si. Com en aquest cas, en el cafè.
- Comença per cardar sucre en un d’aquells gots llargs tant cutres de tubo. Sí, dels de bar Pepe de tota la puta vida. Carda-hi, no sé, lo que serien dos o tres sobres.
- Ara toca escalfar Whisky. Aviam, encara que siguis una mica Duran Lleida, no em vinguis amb collonades de marques cares, no em siguis gamarús. Hi cardes un whisky normal, que el món no està com per anar tirant els calers, per molts que en tinguis.
- Un cop sigui ben calent, l’has de barrejar amb el sucre del got aquell. Remena’l amb una mica de ganes, joder, posa-hi una mica d’esma.
- Temps pel cafè. Suposo que te’l faràs amb la puta Nespresso aquella que et van portar els Reis, oi?
- Tornem al got. CULLERETA EN MÀ PERQUÈ NO ES BARREGIN ELS COLORS, afegeixes el cafè a la mescla. PERÒ AMB CUIDADO. Com si fossis una persona delicada. Això necessita més atenció que un collons d’operació d’amígdales, mica en mica. No corris. Qui no corre arriba més lluny.
- Veus els dos nivells? No? PUES ÉS PERQUÈ HO HAS PARIT MALAMENT!! TORNA A COMENÇAR IMBÈCIL, I ARA FES-ME CAS I FES-HO POC A POC!!
- Què? Ara sí? Va. El tercer el fotràs cardant-hi la nata a sobre. També amb cura. Si et sobra el temps, també pots muntar-la, però com que al cap i a la fi, l’únic que vols és torrar-te amb un puto cafè -alcohòlic-, doncs potser no val la pena.
Saps què és molt divertit ara? Veure’s-ho amb una canya, ser molt idiota, i començar xuclant el whisky. Amb la temperatura que porta veuràs tu si et despeja o no el cafè d’avui.