Els xipirons són d’aquelles merdes que quan les veus al bar perds al cul. Aprofita, que a la recepta de xipirons amb ceba te’ls ensenyo a fer perquè em mengis quan et roti.
- Comença per comprar calamars d’aquests, i segueix per deixar-los ben nets.
- Pensa que jo una vegada vaig trobar-hi un peix a dintre d’un -hòstia puta quin fàstic!
- Neteja amb ganes, que a saber què polles menja aquest bitxo.
- En acabat, talla’ls sense cardar massa invents, i vigilant els dits, manasses.
- Fot a fregir a foc lent un munt de ceba com per parar un carro, quatre verduretes que t’agradin, i una puta cabeça d’alls.
- Quan això ja hagi agafat color, hi cardes els putos xipirons.
- EH, OJU, OJU! Asseca’ls ben bé abans, o cardaràs un Cristo amb l’oli que s’hi cagarà el Rei.
- Si els calamars estàn molls la paella esquitxarà molt, i estànt sensible com estàs, encara em ploraràs, CUIDADU.
- Ben nets i eixuts, com allò que ja saps.
- Tot juntet, quatre voltes; pebre, i vi blanc. Quan se l’hagi begut ja està llest per dir “oh joder, que bo que està això”.
Si t’agraden els calamarcets perdràs el cul amb això.
Si ets vegeterià no tant, però igual pots cardar-te els alls i la ceba i seguir el teu camí, no sé.