Recordes aquella cançó que deia: “el dolor más doloroso, el dolor más inhumano, es pillarse les cojones con la tapa de un piano”?. Doncs el que la va composar no havia patit mai ressaca amb aigua de València.
I mira que és bona eh, però joder, em fot més por l’aigua de València que el Ministeri d’Hisenda.
1. Per començar, has de cardar un bon suc de taronja amb les taronges de la botiga de la iaia. Per cert, tindries la cara bastant dura si no féssis servir taronges de València en aquest cas.
2. Fet? Fot mandrota eh això de fer servir l’expremedor? Bueno mira, la propera vegada el cardes un Cacaolat, a mi què m’expliques. Va, el següent pas és netejar els restos i agafar un bon gerro.
3. Li fots el suc i acte seguit la mateixa quantitat de cava. Aquí cal remarcar que alguns extremistes de per allà remarquen explícitimanet que cal fer servir champagne perquè no utilitzar productes catalans és una obessió que tenen. Probablment sabràs que si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol.
4. Continua posant la part més xunga del tema: la ginebra i el vodka. Se’n posa la meitat que de cava i suc.
5. Es remena amb una cullera de fusta o no de fusta, tan se’n carda… i…
6. … i res. Que ja t’ho pots beure i l’endemà morir de mal de cap.
Qui digui que l’aigua de Barcelona és tòxica és perquè no ha provat l’aigua de València.
Anècdota d’abuela cebolletas extra gratis
Recordo que una vegada vam anar amb l’Antònio a passar unes dies a l’Ampolla. Recordo que hi vam anar amb tren, recorrent en alguns moment el voral del mar, com recordo també la casa on vam allotjar-nos. Era baixeta, blanca, i tenia un jardinet molt petit on, recordo, hi creixien unes flors grogues que combinaven amb el vestit verd que jo portava. Recordo que l’havia comprat per a l’ocasió.
Recordo que vam dinar en aquest jardí. Vaig fer galeres, ho recordo perfectament. Vam fer cafès, pasteles, i per acabar, què carai, l’Antònio va prepar una aigua de València. Bé, doncs a partir d’allò ja jo recordo res més.