Si hi ha una cosa que em toca els ous en aquesta són les putes excuses. Mira, que la caguis cuinant, vale, si no dónes per més què hi farem. Però com a mínim no intentis enganyar-me, joder. La veritat a la cara. Que mai et senti dir:
- L’all-i-oli se’m talla perquè tinc la regla.
Que l’has de remenar amb la xona, potser? No cola, se’t talla perquè no estàs per la puta feina. Estiguem per lo que toca.
- Cuino amb poca sal perquè tothom se la posi al gust
Mentida, cuines amb poca sal perquè no en tens ni puta idea de la mida que toca posar-n’hi. Has trobat mai sossos els canelons de ta iaia? I salats? A que no? Per algo serà.
- No tenia temps de fer més.
A veure senyor estressat: potser no tinguis temps de cardar unes putes llenties estofades, però sempre podries haver parit una puta amanida de llegum. El temps és l’excusa dels covards.
- No faig peix perquè no m’agrada
Mentida: no en fas perquè no t’agrada el peix dolent. Però ei, la panga ni t’agrada a tu, ni li agrada a ningú. Menja’n menys sovint, però menja’l bo, collons.
- La truita m’ha sortit malament perquè la paella és una merda
Juguem a esbrinar qui és el merda, aquí?
MENOS EXCUSES I MÉS TREBALLAR ELS DEFECTES, JODER. QUE JO VAIG APRENDRE A FOTRE SOPES AMB UN PUTO CASSÓ ROVELLAT, I NO EM QUEIXAVA TANT.