Carda molts dies que no faig una recepta per gordos, i unes llenties estofades són exactament això.
- Penso que les llenties són de puta mare, però coure-les em toca molt la figa. Així que sempre utilitzo les putes llenties pardines, perquè són petites i no s’han de deixar en remull el dia abans.
- Fot-les en un collons d’olla junt amb la pastanaga a trossets, la ceba, el llorer i totes aquelles hòsties collonudes que porten les llenties. És a dir: un xoriço tan gros que sigui l’enveja de la millor cigala, i un tros de cansalada ben greixosa, que hi queda de puta mare. Cou-ho tot 20 minuts.
- Carda per una altre banda un collons de sofregit, afegint-hi a més pebre vermell. No negre, vermell. Estalvia’t la puta pregunta. “Serveix el negre?” NO JODER, HE DIT VERMELL.
- Ara aparta la chicha apart junt amb el llorer i aquestes merdes, i ajunta les llenties i el sofregit dels ous. -Quina oloreta eh, gordo? ESPERA’T.- Deixa 15 minuts que bulli.
- Passat els 15′, xoriço i demés coses de foca a dins, 15 putos minuts més, i ja pots jalar.
Sabies que les llenties porten molt ferro? Això va molt bé avui dia, que esteu tots amariconats perdut i se m’encostipeu a la mínima.