D’ arròs amb llet se’n feia molt a la postguerra, perquè es fàcil de fer, és barato i atipa que t’hi cagues. Ara amb aquesta puta crisis que hi ha l’hem hagut de recuperar, quina merda tot plegat
- Fes bullir mig tetrabrik de llet en algun puto cassó que tinguis per casa, junt amb pela de llimona, canyella i sucre.
- Quan bulli, hi fots el collons d’arròs. Les mides, doncs hòstia no sé, jo hi cardo un parell de grapats per barba més o menos. Ja saps que les mides de l’arròs sempre s’han calculat a grapats. O et penses que quan el van inventar existien les balançes?
- 20 putos minuts hauria de ser suficient perquè quedés fet. Això sí, no et fotis a fer el penco per casa, ves vigilant la olla i remena-ho de tant en tant, no fos que ho enganxis. Com fots amb tot, vaja.
- Quan l’arròs amb llet agafi aquella textura de merda blanca tan típica que agafa, ho cardes al collons de nevera una bona estona. Una bona estona poden ser dues hores, atmbé t’aviso.
- Quan ho vagis a jalar, ho cobreixes amb canyella en pols, i llestos.
INFORMACIÓ NUTRICIONAL: Això atipa la hòstia. A no ser que siguis una espècie de morsa tragona no cal ni fer-hi un segon ni postres, perquè sí, és un típic plat d’afartapobres. Fota’t una terrina com la de la foto i veuràs com ja pots anar a cagar al moll.