A Osona son experts en el cultiu de porc. Mira si no d’on ve l’Anglada.
Fotem doncs un remenat de botifarra amb bolets aprofitant que avui en dia un en pot trobar, de millors o de pitjors, ni que siguin de la Xina (¿?), qualsevol dia de l’any.
- Neteja bé els bolets que vulguis cardar a la puta paella. I quan dic neteja bé, ho dic perquè a vegades venen replets de cucs, i cardar-se un cuc enmig d’un bon plat de botifarra amb bolets és de les putades més grosses que et poden passar. En acbat, talla’ls menuts.
- Esparreca la botifarra, és a dir, obre-la amb un ganivet, amb compte de cardar-te mal -barrut-. Obre-la de llarg, que sempre queda millor i costa menys de trobar-hi el punt de cocció. Un cop oberta pel mig, la talles a trossos més o menys petits i ho salteges en algun d’aquells collons de paella que tens a l’armari. I si no en tens cap doncs t’en compres una, o jo què sé, o fots en una cassola. Però fes-ho.
- Afegeix ceba al remenat de botifarra i salteja-ho junt, i quan tot cardi bona pinta, ho apartes per ai una estona.
- No t’emocionis que tot aquest procés no ha de durar més de 3 minuts. Al lloro.
- Ara toca l’hora de saltejar els bolets. Jo hi cardo rossinyols, camagrocs, gírgoles, rovellons i xampinyons, però pots cardar-hi bastant el que et roti. Ara, si els has anat a buscar tu -que no crec que siguis pas capaç de trobar-ne, però bueno-, VIGILA QUÈ ET FOTS! Ets capaç de cardar-te una fenoide d’aquelles i deixar-te l’ànima a la taula. Si no saps caçar bolets, queda’t a la teva puta casa, i compra’ls al súper.
- Afegeix de nou la botifarra i la ceba, salteja-ho junt una estona i fot un rajet de vi a l’assunto. Quan s’hagi evaporat, ja t’ho pots fotre.
Anar a caçar bolets era divertit fins que el paio aquell del Gran Dictat va cardar el programa a la teletres. Llavors els boscos es van omplir de lerdos i va perdre la puta gràcia.
