El pesto és de puta mare però vigila quan en mengis perquè queden trossets entre les putes dents i fa molt guarro
- Fot en un puto pot que tinguis per casa cinc, sis o set fulles d’alfàbrega, un parell de trossos d’all, 10 o 12 pinyons. Com pots comprovar, tot elements ben barats per la part dels collons.
- Per si no n’has tingut prou, que sàpigues que també hi has de fotre un parell d’anous, i un bon grapat de formatge parmesà. I trinxa-ho, tot escollint entre seguir la puta tradició i fer-ho amb el morter, o ser un cagat de merda que ho fa tot amb el minipimer. Tu mateix.
- Ajuda’t amb una mica d’oli perquè lligui, i quan tingui aspecte de cagarada de dia després de sopar espinacs, és que ja està. Reserva la cosa verda que acabes de parir i fotem-nos amb la resta.
- Fot a bullir la pasta. He posat tallarines, però també ho pots fer amb espaguettis. O, amb lo que et roti, vaja. No em facis dir-te quanta estona ha de bullir joder, que per algo ho posen als paquets.
- En acabat d’escórrer la pasta, carda una bona pasterada de pesto. Si t’ha sobrat algun pinyó, li fots per sobre, i ho cobreuxes tot amb aproximada dos-cents setanta set quilograms de parmesà.
Aquesta recepta té una cosa molt bona, i és que una setmana després de menjar-ne encara et tires rotets que et recorden lo bo que estava el fill de puta.