N’estàs fins els pebrots de menjar-te la pasta amb tomàquet? No somiquis més, que t’ensenyo a fotre pesto!
- Agafa aquell pot que venia de regal amb el puto túrmix que et van regalar per reis, i fot-hi un grapat d’alfàbrega fresca -a cal herbolari en trobaràs-, i un grapat de pinyons. Els pinyons valen un colló, així que no et passis.
- Ara hi cardes un parell d’alls, un bon raig d’oli de puta mare, i formatge. No sé dir-te quin, no vaig pas néixer a la Toscana jo, fot-n’hi un que t’agradi i a cagar, que total t’ho fotràs tu.
- Sal, i… PFBPFBPFBPBFPBPFBPBFPBPFBFBPBFBPBFPFBBFBPFBBFPBFBPFBF. Exacte, que li fotis xurigasso a tot amb el túrmix. Les coses com siguin, ho hauries de cardar amb un morter i molt d’amor, però sabent com sé que ets un pòtol incapaç de parir un trist all-i-oli ja no t’ho proposo. -Ara, si ho fas tindràs el meu respecte-. Un cop fet acaba-hi de fotre quatre pinyons més.
- Ara ja només queda bullir la pasta que més t’agradi -o la que tinguis, vaja-, barrejar-ho i jalar.
Ojo que això es queda entre les dents i pots córrer el risc de quedar com un puto cerdo. Tinga-ho en compte burro, no ho fotis en una primera cita.