Ja que has de menjar merdes d’aquestes, com a mínim que te les sàpigues fotre-les tu sol, no?
- Necessites massa de pizza. Ja te’n vaig ensenyar a fer. Busca pel llibre. O aquí. O aquí.
- Ara, al lio. Esparceix, amb l’ajuda d’algun ganivet, espàtula, o merda per l’estil, tomàquet per tota la base. I no et surtis de la ralla, inútil.
- Temps per la mozzarella. Reparteix-la bé. El teu nivell de gordo decidirà quanta, anant de “una micona” fins a “un puto pallet”- No sé, pensa que tampoc queda gaire per l’estil i després tot seran plors.
- Treu el pepperoni que hauràs hagut de comprar a algun lloc que venguin pepperoni -difícilment en trobaràs a la ferreteria-, i els vas col·locant amb gràcia. O amb algo.
- Cobreix-la amb més formatge -verge santa, aquests pantalons no t’entraran mai més-, i orenga. Això últim es posa perquè els gordos ho conten com a “sí, menjo verdura de tant en tant”.
- Al forn. Més o menys a 180º, uns10 minuts, però compte que dependrà de l’amplada de la massa. Vigila-ho.
Una altra manera molt habitual de menjar una bona pizza pepperoni a casa és comprar-ne una de les de Can Tarrade… NAH. No hi ha una altra manera de menjar una bona papperoni a casa.