Hi ha moltes tradicions nadalenques que any rere any ocupen les taules catalanes: les neules, les sopes, les baralles familiars… i els torrons.
Torrons que queden a l’armari i no hi ha ni Cristo que s’acabi mai, per cert.
Bueno, t’ensenyo la recepta de torró de xixona casolà, aviam si triomfa més que el que compres. Que no serà difícil, per que sempre mires lo barato.
- Carda sucre i mel en una olla a fondre.
- El doble de mel que de sucre. No et diré mides, em fa mandra. Aprèn a multiplicar, collons.
- Ah, i remena hòstia, que quedi tot ben heterogeni.
- Aparta-ho del foc, i hi cardes una clara d’ou a dintre.
- Has de remenar-ho com un malparit. Carda bastanta mania, però bueno, tu fes; fins que no quedi ni un puto grumoll.
- Quan ho hagis aconseguit (què? carda mal eh el braç?), ho tornes a fotre sobre el foc, i hi cardes ratlladura de canyella i de llimona.
- No paris de remenar.
- QUE REMENIS GANES GANES ET DIC, JODER! ESTÀS FENT TÓRRÓ DE XIXONA, NO NATA MUNTADA!
- Sense parar, hi fots l’ametlla molta.
- Compra-la feta, que ja no tens els braços per moldre ametlles. No siguis milhomes.
- Ara m’ho fots en motllos.
- En unes hores t’ho podràs fotre.
Si una cosa bona té aquesta recepta de torró de xixona, és si tens un puto queixal corcat, et sortirà l’empaste gratis. Si ho gestiones més et pot durar tot el collons de Nadal.