Cagum la puta mira que és fàcil de cuinar el peix i no et fots ni per la mare que et va parir. Gandul!
- Compra orada. O daurada. O com polles es diguin. NO sé, el puto peix de pobre aquest. El venen a un puesto que es diu peixateria.
- Ara, ja casa pla patates com si estiguéssis a la puta mili i amb elles fas un llit sobre una safata de forn. Carda-li mantega al cul si creus que ho has de cremar.
- Fot-hi ceba tallada, i rambé all, julivert i demés merdes que un posa per dissumular que és pobre i no es pot permetre un puto llenguado.
- Pebre vermell i sal.
- Enforna-ho, després de cardar-hi un bon raig de vi blanc, uns 10 minuts. A 180º o així.
- Ara carda un tall a sobre el puto peixot aquest i ho fots a sobre. Més pebre vermell -del dolç, tarugo-, i oli per Déu i sa mare.
- Ho cardes al forn de nou. 5 minuts, 10… depèn de com el vulguis.
- T’ho menges i calles la puta boca que estic farta de sentir-te.
Com que ets un pobredesgraciat menges dorada amb patates. Si ton avi un puto dictador fill de mil putes l’hagués fet cap d’estat ni sabries que existeix aquesta puta merda de peix.
