Tu tampoc saps diferenciar uns putos calamars a la romana d’uns calamars a l’andalusa, oi?
Que no són calamars a la romana, joder, que són calamars a l’andalusa!!!!
- En altres temps te’n podies fiar dels peixaters, però avui dia, que un ja no se’n fia ni del butanero, millor que un cop compris els calamars els cardis una bona rentada, ja que que anant bé porten un quilo de sorra i fot molta mania trobar-se-la a la boca.
- Fet això és un bon moment per escaldar-los. Només has de fotre aigua a bullir, cardar-hi els trastos aquests i treure’ls ràpid. Sí, és una pèrdua de temps, però quedaran més tous, i s’agraeix. Aprofita també per estobar-te les ungles, que amb lo que fa que no tels talles no podràs polir-les ni amb una puta caladora.
- Treu-li les putes potes als calamars i tota la mandanga que no sigui la bossa del cap. Sí, sí, aquesta espècie de profilàctic és el que ens fot falta. Talla-la a rodanxes, com si cardessis calamars a la romana, exacte.
- TU NO FEIES PLÀSTICA AL COLE, COLLONS?! O RETALLES AIXÍ DE TORT PER CRITERI ARTÍSTIC!!? RETALLA RECTE, HÒSTIA!
- Va, passa’ls per farina. Farina normal, o farina d’aquesta de pijos d’arrebossar, tant me carda. Menys la de drogar-se, la que vulguis. Ah, i no hi deixis excessos, que tot excés és dolent.
- A fregir, va. A no ser que siguis el gallego del Zara, fot-ho amb oli de gira-sol, que el d’oliva val un colló i no està el tema com per cardar invents.
- Treu-los a la taula, i gaudeix dels teus calamars a l’andalusa mentre et rius del gilipolles que se’ls ha fotuta la boca sense esperar a que es refredéssin.