Que la fideuà i la Rita Barberà surtin del mateix lloc et demostra que tots podem tenir un mal dia.
Valencians que em llegiu: vau crear la fideuada, i no podrem agraïr-vos-ho prou.
Per començar, la preparació:
- Agafa una bona paella, la típica de fideuada, i en ella hi poses un bon raig d’oli amb un allet a rossir.
- Contiua agafant el marisc que malgrat ser pobre hagis comprat. Et recomano gambes i derivats, galeres… Es tracta de rossir-ho i treure-ho, estigues alerta! Ah! No t’obliis d’un raig de vi blanc!
- Fa bona olor? Sí. T’ho pots mejar? No. APARTA LES PUTES MANS!
- Acte seguit, en el mateix oli on feies gambes, hi poses quatre alls laminats, una mica de ceba i un parell de tomàquets ratllats. Efectivament, d’això s’en diu sofregit i efectivament també fa dos anys que t’he d’explicar com es fan. Per cert, no t’oblidis de cardar-hi el pebre vermell, hi queda de collons!
- Ara hi pots fotre alguna sípia ben neta i talla. Ojo que les putes aquestes vénen brutes a vegades eh? Aigueta que no falti.
- Vinga, deixa-ho reposar una mica per ai amb les gambes d’antes.
I ara anem amb els fideus que tota fideuada necessita!
- I comença a daurar els putos fideus. Compra’ls ben prims eh? PERÒ BEN PRIMS, NO COM TU!! Que no estem cardant uns putos fideus a la cassola, joder. Els més prims que trobis. I a rossir a la cassola.
- Fes com si te’ls vulguéssis fotre passats per la paella. Quan estiguin -res, dos minuts eh?-, els deixes sobre paper absorvent…
- … i llavors ho cobreixes amb caldo de peix. Afegeixes el marisc a la fideuada…
- I finalment, després d’un quart d’hora coent, podràs posar la fieuada cinc minuts al forn perquè els malparits aquests es fotin d’enpeus. No falla.
Una cosa bastant típica de quan fas una fideuà per uns quants és que algun gilipolles et vingui a dir que la teva no és la típica valenciana i que a la seva mare, que sí la feia com els d’allà baix, li sortia molt millor. Bé, comentar-te que aquest és un bon moment per fotre-li el cullerot pel cul.