Crec que és obvi que la pobre gent que té problemes amb el sucre no haurien de fotre xuxues, però bueno, per si de cas ho comento no sigui que després em vulgueu denunicar. Que amb el Duran i els Carlistes en vaig tenir prou .
- Compra un parell de sobres de gelatina del gust que et roti, i un parell dels sossos, dels que no tenen gust a res, dels socialistes, vaja.
- Cardes a bullir en algun puto tassó que tinguis algo menys de mig litre d’aigua amb algo més de mig de sucre. Segurament serà d’aquells pots que no servirà per una puta merda mai més, així que no l’agafis dels bons, beneit.
- Afegeix la gelatina neutra, i en acabat, remenant amb ganes – a veure si així cremes el que et cardaras al cos-, afegeixes la de gustos. Continua foten-li voltes, que espessi. No és fàcil, però val la pena.
- Posa-ho en motllos d’ositos o de la forma que et surti dels ous, però això sí: sempre assegura’t d’haver-los untat prèviament amb oli -o no els treurà del motllo ni sa puta mare-.
- Passades 15 hores o així -quina putada esperar-se, eh gordo?- , només caldrà arrebossar-los amb sucre gras.
Hi ha alguna cosa més bonica que poder oferir als nens de la casa unes quantes xuxes casolanes? Home, potser oferir-los bitllets de 50 €, però collons, no tots som d’Unió Democràtica, aquí.