Que d’amanida verda a amanida merda hi vagi una lletra no és casualitat
- Per cardar una amanida és imprescindible una cosa: tenir alguna cosa d’aquest color. Sembla una estupidesa, però cal aclararir-ho. Tant me carda que hi vulguis enciam de l’hort, com enciam de bossa, com la puta escarola que no suporto. Almenos algo de color verd ho ha de dur. Algo verd, i perquè no dir-ho, algo verd i net, GUARRO. Renta-ho tot bé.
- Tot a dintre un bol.
- Carda-hi algun tomàquet tallat per allà al mig. Dels de sucar, o dels d’amanir? ENDAVINA-HO, BONIC.
- A partir d’ara, ja toca creativitat: pepinos, pebrots, pastanaga…. ehm… pepinos… mmm… ceba, sí, una puta ceba hi queda molt bé… mmm… pepinos… raves… i… ehm… he dit pepinos, ja? Bueno joder, que hi cardis lo que vulguis!
- Ho amaneixes amb sal, i oli bo i vinagre; remenes, i FIN.
Si mengéssis menos Donuts, menos amanides verdes t’hauries de fotre