Resulta que ara heu descobert l’Aperol Spritz per prendre a l’hora el vermut, algo que es carda des de fot 3600 anys. A ca la iaia no servim altra cosa al cap de setmana.. quins collons! Ai tu, que en sou de moderns… va, te l’ensenyo a fer.
- Has de comprar Aperol. Sí, és una marca, en efecte. I no, no em paguen per la publi, en efecte. I sí, semblo gilipolles, en efecte, però tu, i s’ho van inventar ells què polles vols que hi faci, jo, pobre de mi.
- També necessites cava. Sí, és cert que original es fa amb aquell espumós italià, però també és cert que si no ens començem a gastar els calés amb els productes d’aquest cony de país nosaltres mateixos, el futur pinta més negre que els collons d’un goril·la. Això sí, no n’hi cardis un de tremendo, que tampoc cal ser agosarat!
- Ara carda un parell de glaçons ben parits -no les merdes que compres d’un puto euro, garrepa-, i una bona rodanxa de taronja. Ho cardes en una copa maca -me la pela si és balón o no, pijo-.
- Fot un puto dit d’Aperol al cul de la copa. SENSE PASSAR-SE. Res, ja veuràs que d’això s’en gasta poc, dura força.
- Ara, reomple-ho amb cava, tot vigilant no cardar com l’imbècil del meu nét, que cada cop que en serveix un en fot la meitat a sobre dels clients. Que n’és de trist el nano.
- Una canya per xuclar, i si ets una mica misèries un dit de sifó. Però ja et dic jo que cardar-hi sifó és una puta mariconada, així que res.
Això i unes putes olives i vinga, a cardar fotos per l’Instagram; no fos cas que estiguéssis cinc putes minuts sense demostrar-nos que ets un collons de cretí que necessita explicar-nos cada cinc minuts el que està parint. EGÒLATRA.
