A casa tota la puta vida n’havíem dit almejas, però es veu que es diuen així.
- Compra el collons de cloïsses i carda-les en aigua, perquè segur que el malparit del peixater te les ha engatussat plenes de sorra.
- Ara fot ceba a fregir junt junt tomàquet ratllat, i AL CAP D’UN RATO, NO ARA -no sé quan és exactament “un rato”, joder no sé, ves-ho mirant- tira-hi un raig de vi BLANC -BLAAAAAAAAAAAAAAAAANC-, i algo de farina, que també és blanca. Però fes-ho al cap d’una estona, barrut, encara no ho tiris.
- Carda aigua a bullir, i tira-hi el cony de cloïsses d’abans. Tapa l’olla. Abans de morir, s’obriran. VISCA LA CUINA.
- Saps aquell puto bric de caldo de peix que tens a la nevera? Pues carda’n una mica a la salsa.
- Ara només ho has de passar tot pel puto túrmix i barrejar-ho amb els bitxos. També estaria bé que fessis un cony de picada d’all, safrà i julivert un puto morter i ho fotessis a sobre. No sé si és molt demanar per tú que fins i tot el safrà te l’han de dur a casa.
INFORMACIÓ NUTRICIONAL: La closca no es menja, pallús.