Amics i amigues de Les putes receptes de la iaia, sóc en Jofre Martell, el creador d’aquesta història, i tinc una cosa important per explicar-vos. Només seran uns minuts.
Un bon dia de fa cinc anys, sense saber molt bé com, vaig portar al món la iaia malcarada que tots coneixeu. En el transcurs d’aquests anys, el que va començar essent un divertimento s’ha acabat convertint en el pal de paller de la meva vida professional. Especialment des d’en fa tres, quan vaig decidir obrir un restaurant propi que seguís la filosofia de la nostra iaia.
Amb alguns de vosaltres (els millors, sense dubte) ens hem arribat a poder conèixer , ja que sou molts els que ens heu visitat, ja sigui pel fet de compartir població, gràcies al turisme o les fires, o inclús per coses del Déu de casualística. Creieu-me si us dic que agraeixo de tot cor cadascuna de les vostres visites.
Avui amics i amigues, com no podia ser d’una altra manera en vistes de com respira aquest text, us escric per fer-vos saber que l’establiment de Les putes receptes de la iaia a Vic, ha tancat les seves portes.
Aquest adéu és irrevocable, i és que té un objectiu inalterable: tornar als orígens, centrar-nos en el que saber fer més bé (que és distreure al personal), i gaudir de nou com fèiem abans de tornar-nos gent seriosa.
Fa quasi tres anys que a títol particular em veig incapacitat per crear noves idees, i això ni m’ho puc permetre ni m’ho mereixo.
Portar una empresa, per petita que sigui, és complex, i exigeix una dedicació que jo, ara com ara, no vull carregar més. Jo no vull ser més un senyor de negocis que sap quin és el Model 303, jo vull tornar a ser el penjat que escriu cartes al Rei per dir-li tonto del cul.
Per tant, que ningú se’ns deprimeixi! Aquest pas enrere ens servirà per tornar a divertir-nos junts (com a mínim jo, que no és poca cosa). A més, no és gens fals si us dic que crec que el projecte encara té vida.
És per això que aprofito aquest escrit per fer-vos saber que en Pere Mejan (l’il·lustrador dels llibres) i jo estem treballant en un nou llibre, que publicarem, si Déu&Bridge&ElTemps ens ho permeten, a principis de 2020.
A més, no penso deixar el meu somni de veure Les putes receptes de la iaia a la televisió (sí, fa més de quatre anys que treballo en la proposta), així com tampoc tanquem per sempre el la idea dels nostres locals. Aquí em trobareu els qui us en veieu capaços.
Amics i amigues, aprofito per enviar una abraçada als qui en alguna ocasió han treballat amb nosaltres (heu estat uns treballadors de putíssima mare i us desitjo el millor) i per reiterar l’enorme agraïment als qui durant aquests tres anys m’heu acompanyat en el dia a dia del nostre preciós (perquè no dir-ho, si ho era), local.
Per marxar, recordar una de les coses més maques que m’ha dit mai un client: “eres una putamierda de camarero, pero eres nuestra putamierda de camarero“. Que bonic, fill de puta, m’emociono i tot al pensar-hi.
Vinga va, una cançó ideònia com a resum de tot, una abraçada a tothom, i una petició: que compreu més que mai els meus putos llibres, cagon Déu, col·laboreu una mica amb la causa.
