Els jardiners sempre han estat gent una mica rara, però a l’hora de fer sopes són la polla en vinagre. Mira si no aquesta.
- Comença per comprar verdures, que és allò que no fas mai, gordo. Per exemple agafa pastanaga, ceba, i pebrot.
- Ara ho cardes a sofregir en una cassola amb bon oli. Mica en mica, sense pressa, sense cremar-ho com fots amb tot.
- Ratlla-hi un parell de tomàquets i segueix removent. Sembla que cardis el puto sofregit dels macarrons, però no.
- Vinga, temps pel caldo. Si ets un ésser respectable tindràs caldo de verdures fet per tu. Així que.. agafa el tetrabrick i aboca’l.
- Deixa que agafi el bull i hi fots la pasta. Conchitas, fideus… t’ho fotràs tu, així que tira-hi el que
vulguistinguis - I bueno, això. Que bon profit.
Que bonic és quan et cardes una sopa jardinera quan fot fred i et cauen els putos mocs com si et pengéssin les cascades del Niàgara de la cara, eh?