Una recepta d’arròs negre és un espectacle tremendo de bo, però et deixa els morros i les dents fetes una puta merda, així que no et recomano que en mengis si tens alguna cita important. Clar que essent tu tampoc hi ha massa perill, en que això passi.
Recepta d’arròs negre: com parir-la i no morir en l’intent
- Neteja bé el collons de sípia perquè bé plena de sorra. Mira que li dic al malparit dels peixater, però no hi ha manera, sempre me la deia feta un Cristo, quin desgraciat. Demana-li també que li tregui la pell a l’aparato aquest. I ja posats a demanar, doncs que te la talli a trossos petits, què collons.
- Fot a daurar ceba tallada xica en una paella, i en acabat, afegeix el puto tomàquet barrejat amb la melsa de la sípia -carda molt fàstic barejar-ho, sembla una trallada, però té bon gust-. Per cert, la melsa l’has hagut de demanar prèviament al peixater, eh?
- Afegeix el collons de sípia, i quan tot tingui un bon color, li cardes l’arròs. Ja saps les meves mesures oi? Si no, busca-les pel llibre, jo què sé. Ah, arròs gordo, no me li cardis del llarg que et conec. Un arròs negre fet amb basmati seria un puto insult per a la cuina.
- Li cardes unes cloïsses, unes gambes… els crustacis que et rotin i anem per LA PUTA CLAU DEL TEMA: EL BROU. Que feliç em faries si un puto t’en féssis un de peix. Només has de anar a la peixetaria i demanar … bah. Però que faig, si ja sé que el tens de pot, cony. Carreja-li un sobre de tinta i fota-ho a la paella.
- Només cal cardar un xic d’allioli tallat per sobre -és com el de sempre però més mal fet, així que segur que ho claves, campió-, i deixar que el puto arròs reposi fins a beure’s gran part del suc.
La sípia, la gamba, la cloïssa… fillsputa! Poden ser més lletjos els crustacis? No ho sé, però una recepta d’arròs negre així de ben parida ja et dic jo que paga la pena el disgust de veure’ls.
